5 gener 2010

Presentació foto galeria

Les imatges d’aquesta galeria són públiques. Només cal indicar la seva font de procedència: Sant Boi Camina (www.santboicamina.santboi.net).

Les fotografies que tot seguit es poden veure en els diferents apartats son de Sant Boi de Llobregat però podrien ser de qualsevol poble o ciutat del país.

El nivell de “progrés” ha conduit a un model d’urbanisme no basat en la proximitat o en la barreja d’espais si no en la segregació -urbanitzacions o polígons industrials per exemple- i la dependència de l’automòbil per gaire bé tot.

La fluïdesa del trànsit i el disseny dels carrers no fets a la mida dels vianants si no dels vehicles de 4 rodes ens ha portat a una degradació ambiental més greu del que probablement es pot imaginar.

No caldria dir que no tots els vianants són conductors, però sí que tots aquests són vianants.

Aquest (no) model te unes greus conseqüències ja sigui en termes d’exclusió social, accidents, inseguretat vial, ocupació de l’espai, contaminació ambiental o canvi climàtic etc.

Nacions Unides (ONU) amb motiu de la “Primera Conferencia Ministerial Mundial sobre Seguridad Vial” celebrada del 19 al 20 de novembre 2009 a Moscou, les xifres sobre víctimes d’accidents de trànsit al mon son un autèntic crim:

“Se estima que, cada año, en el mundo mueren 1,2 millones de personas por causa de choques en la vía pública y hasta 50 millones resultan heridas. Las proyecciones indican que, sin un renovado compromiso con la prevención, estas cifras aumentarán en torno al 65% en los próximos 20 años. Sin embargo, la tragedia que se esconde tras estas cifras atrae menos la atención de los medios de comunicación que otras menos frecuentes.”

“Nunca quisimos vivir en un garaje” i “Seguir moviéndonos de la forma en que lo hacemos simplemente no es una opción”

Aquestes frases tretes respectivament de l’editorial del nº 86 “Movilidad Urbana” de la publicació “Ingeniería y Territorio” del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos i de l’Informe “Transporte: el motor del cambio climático de 09/2009” de Greenpeace Espanya només son uns exemples de la punta de l’iceberg.

De tots plegats depèn el canvi.