El disseny de la vorera no pensada en el més feble sinó en el cotxe o com a suport d’altres serveis.
Per on passen persones amb cadires de rodes, cotxets d’infants o simplement el creuament de dues persones caminant cadascuna en un sentit… són elements de reflexió.
L’ocupació indiscriminada de la vorera per vehicles o el comerç -com a reclam- també forma part del paisatge.
Incivisme, indisciplina, impunitat?
Joan Anton Tineo i Marquet al seu llibre “Una mobilitat per al segle XXI” -Col·lecció_Estudis / Sèrie_Medi Ambient-, Diputació de Barcelona, Maig 2009 escriu:
“A hores d’ara, els carrers de la ciutat tenen unes calçades importants que haurien de permetre als cotxes de moure’s plenament, i unes voreres que han acabat essent només un espai residual del carrer, allò que queda un cop s’ha implantat la calçada (gairebé podríem dir que és allò que els vehicles no utilitzen perquè ja no els és útil).
A més, aquestes voreres, normalment més estretes del que cal, han d’ubicar tots els elements constitutius de l’equipament imprescindible i del mobiliari urbà, cosa que en moltes circumstàncies les converteix en espais impracticables, fins i tot per a un ús normal dels soferts vianants.
Encara més, els cotxes aturats (diguem-ne aparcats) ocupen habitualment més d’un terç del total de l’espai públic urbà. Com que hi ha massa cotxes i, segons a quins llocs no hi caben, a vegades s’és bastant permissiu amb ells i se’ls autoritza a estacionar-se sobre les voreres, encara que facin impossible el trànsit peatonal.”
