Foto galeria

Més...

Vianant i pacificació del trànsit

Sabem que a partir de 70 km/h, un atropellament és habitualment una mort segura, mentre que a 50 km/h la ràtio de mort es redueix al 75% i a 30 km/h es poden evitar tres de cada quatre atropellaments. El vianant és l’element més vulnerable del sistema de mobilitat, fet pel qual s’han de plantejar, de manera decidida, polítiques de prevenció de conductes de risc i de protecció de les persones que es desplacen a peu. A les nostres ciutats, caldria implantar-hi les mesures de pacificació del trànsit i l’extensió de les zones 30 km/h, tal com s’ha comprovat a la pràctica a les ciutats on s’ha aconseguit disminuir a la meitat els lesionats per atropellament?

Aquest text forma part d’un article sota el títol de “L’evolució dels accidents de trànsit en zona urbana”, d’Anna Ferrer, Directora del “Observatorio Nacional de Seguridad Vial de la Dirección General de Tráfico” i publicat al llibre Mobilitats 2008 de la Fundació Mobilitat Sostenible i segura.

Per altra banda i segons Carlos Corral Saez, Enginyer de Camins, Canals i Ports, en un article publicat l’any 1995 a la revista OP, nº 34 “Movilidad y ciudad del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos”, indica a la plana 94:

“Una movilidad ambientalmente positiva… -El coche consume mucho espacio en los centros de las ciudades. La congestión desorganiza y altera la vida social y económica y deteriora no sólo el aire que respiramos, sino que acaba haciendo inutilizables los escasos espacios libres que existen en los centros históricos. Por ello se requieren estrategias locales que controlen el uso intensivo del automóvil en los centros y redistribuyan equitativamente el espacio, priorizando aquellos modos que colaboran a la calidad ambiental del centro histórico”.

Cal llavors pacificar el trànsit per donar cabuda i fer atractius i segurs el caminar i anar en bicicleta davant l’invasió del cotxe.

Vianant i voreres

El disseny de la vorera no pensada en el més feble sinó en el cotxe o com a suport d’altres serveis.

Per on passen persones amb cadires de rodes, cotxets d’infants o simplement el creuament de dues persones caminant cadascuna en un sentit… són elements de reflexió.

L’ocupació indiscriminada de la vorera per vehicles o el comerç -com a reclam- també forma part del paisatge.

Incivisme, indisciplina, impunitat?

Joan Anton Tineo i Marquet al seu llibre “Una mobilitat per al segle XXI” -Col·lecció_Estudis / Sèrie_Medi Ambient-, Diputació de Barcelona, Maig 2009 escriu:

“A hores d’ara, els carrers de la ciutat tenen unes calçades importants que haurien de permetre als cotxes de moure’s plenament, i unes voreres que han acabat essent només un espai residual del carrer, allò que queda un cop s’ha implantat la calçada (gairebé podríem dir que és allò que els vehicles no utilitzen perquè ja no els és útil).

A més, aquestes voreres, normalment més estretes del que cal, han d’ubicar tots els elements constitutius de l’equipament imprescindible i del mobiliari urbà, cosa que en moltes circumstàncies les converteix en espais impracticables, fins i tot per a un ús normal dels soferts vianants.

Encara més, els cotxes aturats (diguem-ne aparcats) ocupen habitualment més d’un terç del total de l’espai públic urbà. Com que hi ha massa cotxes i, segons a quins llocs no hi caben, a vegades s’és bastant permissiu amb ells i se’ls autoritza a estacionar-se sobre les voreres, encara que facin impossible el trànsit peatonal.”

Vianant i Transport Públic: parades d’autobús

Parades amb obstacles (arbres, papereres, anuncis publicitaris…), sense protecció (sense plataformes o voreres no alineades), en rotondes, en girs a l’esquerra… en definitiva exclusió social.

S’imaginen un tren obrint les portes amb tot d’obstacles per sortir o entrar. Per quina raó l’autobús ha de ser diferent?

(In) Seguretat Vial als passos de vianants

El pas de vianant hauria de ser un espai sagrat i amb màxima prioritat al disseny dels carrers, avingudes… en el que es prioritzi la seguretat i respecte envers el més feble de la mobilitat. El vianant.

Molt important també és el temps que determinats semàfors donen de pas al vianant versus el vehicle privat motoritzat. Com sempre pensant en la fluïdesa del trànsit i no en la mobilitat sostenible de les persones.

¿Priotitats? ¿quines prioritats?

Vianant i polígons industrials

On el més feble és el més oblidat i el més fort te més impunitat.

I és que quan parlem dels polígons industrials, aquí la situació és d’autèntic drama pel vianant.

I son els empresaris, aquests que l’Ajuntament els reuneix al Fòrum Empresarial juntament amb la resta d’entitats de la societat civil (Sindicats,ONGs…) els que tindríem tots plegats redreçar la situació d’aquest autèntic caos.

Exclusió social, incivisme i impunitat de nou a la primera fila.

Una imatge val més que mil paraules

Vianant i motocicleta

La motocicleta com la resta de mitjans també pot tenir conflictes amb el vianant.

En els últims temps afortunadament i davant l’augment en el nombre de vehicles d’aquest tipus s’estan habilitant més espais a la via pública per l’aparcament i estacionament d’aquest vehicle motoritzat de dues rodes.

Cal però estar molt atent a les xifres de sinistralitat i a Barcelona no son gaire positives.

Pel que fa a emisions de contaminants, la poca literatura que existeix al respecte no és gaire positiva.

Vianant i bicicleta

La bicicleta està cridada a tenir un protagonisme al llarg dels propers temps.

No cal indicar en aquest espai els seus beneficis no sols per la salut sino la qualitat de vida urbana i la seva no contribució al canvi climàtic per les no emissions de CO2.

De fet ja es nota un canvi. Són cada cop més les bicicletes que circulen pels nostres carrers i aixó que encara la bicicleta pública -tipus bicing- no ha arribat.

Llàstima que la policia local no l’utilitzi com a vehicle habitual -per no parlar dels mossos d’esquadra-. Tots plegats encara estan sota els efectes de l’efecte “peixera” que es comentava a una de les ponències del 2on Congrés Català de la Bicicleta celebrat el 2008 a l’Hospitalet de Llobregat.

Tot i aixó cal reconèixer un primer pas: la creació d’una unitat ciclista (nota de premsa de l’Ajuntament del 26/05/2009).

Tampoc es veuen les 8 bicicletes elèctriques que diu la nota de premsa de l’Ajuntament (14/05/2008). Sembla ser que estan amagades.

Per tant, cal anar entre tots anant modificant hàbits i pautes. Tots plegats hem d’apendre a compartir i cohabitar amb respecte i educació l’espai vial

La manca d’espai per aparcar la bicicleta és un dels principals punts febles per aquest mitjà tot i reconèixer algún petit avenç en els darrers mesos.

Tot i així encara queda molt per fer.

12 Elements trobats